La regeneració de l’oceà ja és una realitat.
Representants de ports, empreses i innovadors s’alineen per posar la regeneració marina al centre de l’agenda d’infraestructures
L’esdeveniment paral·lel de la UNOC3, celebrat a l’Observatoire de la Côte d’Azur, situa la regeneració marina en primer pla
Líders portuaris, científics, startups de tecnologia blava i experts en sostenibilitat comparteixen estratègies concretes per escalar el capital natural
Niça, França – 10 de juny de 2025 — En l’impressionant entorn científic de l’Observatoire de la Côte d’Azur, el capital natural va emergir com a tema central de l’esdeveniment paral·lel de la UNOC3 «Capital Natural i Renaturalització de les Infraestructures Marines: Un Camí cap a la Recuperació a Gran Escala de la Vida Marina», organitzat per Ocean Ecostructures.
La sessió va reunir veus destacades de la ciència marina, l’estratègia de sostenibilitat, la innovació tecnològica, la inversió d’impacte i la innovació portuària, totes compromeses a explorar com les infraestructures marines poden transformar-se en catalitzadors de la regeneració oceànica. Amb un enfocament en la valoració del capital natural, la quantificació dels serveis ecosistèmics i la monitorització basada en intel·ligència artificial, l’esdeveniment va posar en el centre d’atenció aplicacions reals i la necessitat urgent d’escalar la renaturalització.
Obrint el debat, el moderador Stewart Sarkozy-Banoczy, CEO del World Ocean Council i cofundador d’Okhtapus, va destacar les implicacions sistèmiques de renaturalitzar les infraestructures marines. “Això no és només recuperació,” va afirmar, “sinó crear ecosistemes funcionals que serveixin a ports, ciutats i al planeta. El capital natural ha de formar part de com mesurem el valor.” Va subratllar com la regeneració costanera i oceànica s’entrellaça amb la planificació urbana i la resiliència econòmica a llarg termini, i va instar a avançar amb més rapidesa en la valoració dels actius ecològics.
Des del Port de Barcelona, Emma Cobos, Directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, va destacar el doble repte al qual s’enfronta el sector: “Cal invertir i cal innovar. I aquestes dues coses no són gens fàcils en el negoci portuari.” Va assenyalar que, tot i que els ports han estat històricament orientats a la inversió, adoptar el capital natural forma ara part de la seva identitat i responsabilitat: “Quan em pregunten per què el port està implicat en això, és perquè forma part del que som.”
Santi Agustí, project manager, va presentar RegenPorts com un programa escalable per a ports que busquen integrar la regeneració en la seva lògica operativa i d’inversió. “Els ports gestionen àrees vastes. Hem de veure-les com a fonts de capital natural,” va explicar. RegenPorts integra un conjunt de solucions multitecnològiques desenvolupades per Ocean Ecostructures per regenerar la biodiversitat marina mentre es genera informació ambiental validada mitjançant monitorització contínua. Aquestes dades s’incorporen directament a la comptabilitat del capital natural i als informes ESG, connectant beneficis ecològics amb valor empresarial mesurable.
“RegenPorts està dissenyat per liderar la regeneració ambiental,” va afegir Agustí. “Involucra activament empreses i proveïdors vinculats al port, convertint la regeneració en una responsabilitat compartida. Els ports, els seus ecosistemes i els seus actors han de convertir-se en protagonistes de la regeneració oceànica.”
L’argument empresarial a favor d’aquesta transformació va ser reforçat per Marc Hervás, del MB92 Group, que va explicar com un dels principals drassanes de superiots del món s’ha sumat al moviment. “Quan vam instal·lar per primera vegada les nostres unitats a Barcelona, va ser per demostrar que podíem començar a recopilar dades. Ara més empreses s’hi estan unint. És un moviment.” Hervás va subratllar com l’acció primerenca, recolzada per resultats, pot inspirar indústries senceres a replantejar-se el seu paper ambiental.
Des d’una perspectiva científica, Rafa Sardà va desafiar les empreses a anar més enllà de la mitigació de l’impacte. “No es tracta només de reduir la nostra petjada,” va assenyalar, “sinó de mantenir l’estat del medi ambient que volem per al futur. El negoci a la natura ha d’ampliar els límits de la intervenció.” Per a Sardà, no n’hi ha prou amb fer menys mal: les empreses han de contribuir activament a la integritat ecològica.
Sardà va anar més enllà, fent una crida a un canvi cultural i sistèmic: “M’agradaria veure, en els pròxims 10 anys, una visió global que digui que no podem continuar entenent el món com a negoci i natura. Això era la UNESCO fa 30 anys: home i natura, negoci i natura. Hem d’entendre el negoci dins la natura, l’ésser humà dins la natura. Aquest és el missatge global.”
Anna Lloveras, directora de sostenibilitat i cofundadora d’Ocean Ecostructures, va presentar la seva solució regenerativa com un pont entre la tecnologia blava i les polítiques marines. “La nostra tecnologia està dissenyada per a ports, marines i fins i tot plataformes offshore,” va explicar. “Regenerem biodiversitat i mesurem els beneficis biofísics i socioeconòmics, ajudant les empreses a informar i actuar per augmentar el seu capital natural.”
Va subratllar la importància de la validació de dades i la traçabilitat: “La restauració ha de ser mesurable per ser creïble. Per això monitoritzem el que passa biològicament: perquè les empreses puguin demostrar el seu impacte.”
Per tancar la sessió, Ramón Scholl, consultor d’innovació a Bax Innovation, va explicar com traduir les dades ecològiques a lògica empresarial és clau per escalar l’acció: “Convertim indicadors biofísics en un llenguatge que inversors, responsables polítics i la societat poden entendre,” va assenyalar. “La comptabilitat del capital natural permet a les empreses veure no només l’impacte ambiental proper, sinó el valor més ampli que generen per als ecosistemes i la societat.”
Scholl va destacar com aquest enfocament alinea la regeneració amb el retorn de la inversió, convertint-la en una eina pragmàtica per a la innovació i el finançament.
L’esdeveniment va ser un èxit rotund, atraient figures clau de l’àmbit de la regeneració marina i el capital natural. Va demostrar com la ciència, l’empresa i la infraestructura poden alinear-se per accelerar la recuperació oceànica a gran escala. El capital natural ja no és opcional: és fonamental.
